Larissa Andréyevna Gerasimova / Tortosa

Benvolgut Marcel Volia demanar consell La meva òpera preferida és "la traviata". Has vist la producció amb DVD de Salzburg 2006 amb Anna Netrebko i R.Villazon? M'han dit que és extraordinària en tots els sentits i a veure que et sembla. Jo a Anna Netrebko li tinc un afecte especial i no només per ser del mateix país, sino perque és una persona que em fa sentir l'opera com no fa ningú. Apart de la bellesa de la seva veu que no puc explicar, té no sé que, que em lliga i no deixa escapar. Entra dins com ganivet a mantega. Jo no sóc de tècnica i posar en taula d'operacions les coses. Per mi la música és sentiment i emoció i amb ella ho experimento intensament. No sé si explico bé les coses. Només això, Marcel, i perdona per fer-te perdre el temps amb les meves històries Adéu

 

Marcel

Benvolguda Larissa,

per a mi, La Traviata a la qual et refereixes és, sens dubte, la millor versió en DVD que hi ha al mercat d'aquesta òpera. I més encara si t'agrada especialment Anna Netrebko.

Ella hi està absolutament sensacional, fa el paper molt creïble i vocalment està immillorable però, a part d'això, Rolando Villazón també hi està molt bé, i Thomas Hampson, tot i que no és gaire creïble com a home gran,  també canta molt bé.

Pel que fa a la producció, encara que d'entrada sembla molt austera, té molt de sentit i està molt ajustada al que volia Verdi quan la va compondre l'òpera.

Hi ha dos símbols presents tota l'estona a l'escenari que val la pena que coneguis. Un és un home gran que no canta en cap moment però que s'hi va passejant. Simbolitza la mort. Veuràs que Violetta al primer acte el desafia llançant-li una copa de champagne però que, cada vegada que se sent malament de la tubercul.losi, o que al.ludeix a la seva pròpia mort, s'hi acosta.

L'altre simbol és un enorme rellotge que va canviant de posició però que tota l'estona és a l'escenari. Simbolitza que Violetta, des que comença l'obra, té les hores comptades. Ja al primer acte hi ha un moment en què es troba malament i s'asseu al rellotge.

Aquest rellotge només està tapat amb una tela, a l'inici del segon acte, quan se suposa que Violetta no es recorda de la seva malaltia, perquè viu feliç al costat d'Alfredo però, en el moment en què ella ha d'acceptar el xantatge del pare d'Alfredo i l'ha d'abandonar , ella mateixa treu la tela de sobre del rellotge, simbolitzant que en aquell moment, comença el seu final.

I ara, ves a buscar ràpidament aquest versió i míra-te-la. Veuràs que et semblarà tan bona com em sembla a mi.