Ximo Beltran Amat / Lucena del Cid. Castelló

Marcel, esta vegada a anat de veres, després de la clatellada que ens vam pegar al juny. I va valdre la pena esperar, i de quina manera! Vam poder disfrutar tots d'una vetllada diria que especial, màgica, per a nosaltres el públic i per (espero) vosaltres que feu possible un acte que en els (pocs o molts, segons) 45 anys que tinc poques vegades he viscut. No te conto mentida si et dic que a estones estava amb la pell de gallina i inclús moments en que tenia els ulls humits. Va ser la repera. Quina llàstima que al País Valencià sigue un solar arrassat si ho comparem amb el que vam viure diumenge passat, suposo que no és més que enveja (sana, eh?) Ens vam fotre una panxada de quilòmetres i vam arribar a casa a les tantes de la matinada, però va valdre la pena i molt, i de passada vam fer una mica de turisme. A veure si us animeu i passeu la frontera, que aquí també hi ha gent que vos rebria amb els braços oberts i si podem omplir l'Auditori, podem omplir el Palau de la Musica de València o el Palau de Congressos de Castelló. Segur! Au, prou rotllo. I només dir-vos GRÀCIES!!!

 

Marcel

Com rotllo? De rotllo res, Ximo!!

Coi, només faltaria! A algú que es pega la panxada de quilòmetres que tu et vas pegar diumenge i que a sobre encara té la paciència d'escriure'ns..?! De rotllo res! Molt i molt agraït per la confiança que ens demostres i molt content que, després d'haver vingut, consideris que va valer la pena.

Em faria molta il.lusió, de veritat, poder baixar al País Valencià i no en dubtis que, si en tenim la més mínima oportunitat, hi baixarem. Això sí, si arriba el dia, et demano per favor que et posis de nou en contacte amb mi, perquè aquell dia, vull tenir el plaer de convidar-te jo al concert, si et ve de gust de tornar-hi.

Una forta abraçada, Ximo, i moltes gràcies per tot.