Ricard Samarra / Matadepera

A casa som fidelíssims seguidors vostres. L'especial sentit de l'humor del Sr. Alier contribueix a fer dels vostres programes una delícia. Ara bé, alguna vegada aquest vessant burleta el traeix, i el fa caure en imprecisions. Si m'ho permets, et posaré dos exemples dels dies dedicats als “Mestres”: En el primer acte, Walter afirma inicialment que el seu mestre fou Walter von Vogelweide, un trobador de dos segles abans. El Sr. Alier explicà l'anacronisme amb un divertit “a Wagner això de les dates no li importava massa”. El cert és, però, que en el llibret el diàleg continua amb els Mestres preguntant com podia ser allò, i Walter aclarint que el que volia dir és que havia estudiat el vell llibre, i després havia seguit els estudis observant la natura, o sigui que declara ser autodidacte. Hi ha anacronismes en les òperes de Wagner, però no en aquest cas. L'altre exemple és el final de l'òpera. Segons el Sr.Alier, Walter rebutja el trofeu de guanyador perquè és noble i no vol barrejar-se amb els burgesos. Ja es veu que això no té cap ni peus, i tu mateix li vas fer notar. Una lectura més atenta ens diu que el que Walter rebutja és el collar de Mestre Cantaire de Nuremberg. I per què? Doncs perquè ja té la ma de Eva, que és el que volia, i no li cal ser Mestre. A més, està ressentit per la humiliació que li havien fet passar el dia abans, i els hi torna la pilota, tot i que rectifica de seguida després del discurs de Sachs. (M'ha quedat una mica llarg, però no puc resumir-ho més-- Gràcies per tot).

 

Marcel

Primer de tot, Ricard, gràcies per la fidelitat que ens confesses.

I a continuació, deixa'm agraïr-te les petites precisions en l'argument dels "Mestres Cantaires". Realment no és fàcil que en aquesta mena d'òperes wagnerianes, en alemany, i d'aquesta durada ( 5h ), es pugui filar prim en la precisió d'uns arguments, normalment molt carregats, com són els de Wagner, però sens dubte cal intentar fer-ho i per tant, gràcies.

També és cert el que tu mateix admets, com a evident coneixedor de l'obra de Wagner, que no és estrany trobar certes incoherències argumentals en l'òpera wagneriana, segurament perquè al compositor li interessava molt més el missatge global, que no pas el detall argumental concret i, saps què?, jo crec que al Roger Alier li passa el mateix. Ell està molt més interessat en la transcendència i la profunditat del missatge musical wagnerià, que no pas en els centenars de trets i girs argumentals que fan les seves obres i que, tal com dic, sovint al mateix Wagner, no li treuen gaire el son.

És un plaer tenir oients que siguin capaços de completar allò que en algun cas, nosaltres, deixem incomplet.