Teresa Roca / Sabadell

No he sentit encara el programa al que fa referència la Maite, i la veritat tinc molt interès en fer-ho i més després de la descripció de la veu del Plácido Domingo. Em pensava que era la única que associava la veu a un sabor o a una imatge. Sempre he associat la seva, la del Plácido, al color de la xocolata, però xocolata amb llet, no de la pedra. La seva dolçor i el seu color, el seu centre, sempre, tota la vida que porto escoltant-la m´ha suggerit sempre el mateix. Veig que en aquest cas, associeu la veu a un vi. És curiós, jo també he assimilat la seva a la xocolata, com deia, però (ara us fareu un tip de riure) la veu del Pavarotti sempre l´he associat a la següent imatge: una copa de conyac amb tres dits de sucre al fons. Rieu, i rieu amb ganes. Així es que me n´alegro de que hi hagi més gent, que com jo, també associa les veus a gustos, a imatges, a colors, etc… Una abraçada, Teresa

 

Marcel

És clar que n'hi ha, Maite, són maneres de descriure-les.

Entenc bé el que dius quan relaciones la veu de Plácido Domingo amb la xocolata, sobretot amb llet. Ho entenc i ho comparteixo. Això de la veu de Pavarotti amb una copa de conyac, ja em costa una mica més. Jo l'associaria a un vi, blanc o negre, però amb molt bona acidesa i amb tensió de pas. Un vi més aviat punxegut que rodó. En fí, en això, hi ha molt de camp per córrer!